En l’àmbit del dret penal, els delictes de violència de gènere presenten sovint el desafiament de la prova, al produir-se en l’esfera privada. Una recent sentència dictada per la Secció Penal del Tribunal d’Instància de Girona (Jutjat Penal nº. 6 de Girona), sentència nº. 284/2026, dictada en el procediment abreujat 63/04 il·lustra cómo una sólida estratègia probatòria pot conduir a una sentència condemnatòria.

L’acusat, D. E.C.V., va ser condemnat com a autor d’un delit continuat de maltractament en l’àmbit de la violència sobre la dona. La base de la condemna va ser la declaració de la víctima, Sra. O.G.L., que el tribunal va considerar creíble, coherent i persistent en el temps.

Tanmateix, el seu testimoni no va ser la única prova. Es va veure reforçat per elements objectius que van resultar determinants: els informes mèdics que acreditaven les lesions i, de forma crucial, la prova preconstituïda de les filles menors d’edat. El relat de les menors, descrivint els fets presenciats, va ser una peça fonamental per corroborar la versió de la mare.

És important destacar que l’acusat va ser absolt d’altres delictes de maltractament, injúries i revelació de secrets per manca d’activitat probatòria suficient, aplicant-se el principi de presunció d’innocència.

La condemna final va incloure una pena de presó, una ordre d’allunyament de dos anys, la prohibició de tinença d’armes i una indemnització per les lesions causades.

Aquest cas subratlla la importància de contar amb proves perifèriques que reforçin el testimoni de la víctima en un procés penal per garantir la protecció dels seus drets i obtenir una resolució judicial favorable.

En aquest procediment va actuar com a advocat defensor el lletrat David Velasco Blaya, titular del bufet Velasco Blaya Advocats, especialista en Dret Penal a Sant Feliu de Guixols, Girona, Blanes, Figueres, Bisbal, Olot i Ripoll, i singularment en l'àmbit de violència de gènere.